171103 EXPO Assumpta Farran

 

 

 

 

Barcelona, novembre de 2017.- La directora de l'Institut Català d'Energia (ICAEN), Assumpta Farran, ens parla en aquesta entrevista del programa SolarCAT, que té com a l'objectiu principal convertir l'energia solar en el pilar clau de la transició energètica de Catalunya, del vehicle elèctric com a complement ideal de la energia solar i ens revela què podrem descobrir aquest any en l'e-Casa, que es presentarà a la 7a edició d'Expoelectric els dies 11 i 12 de novembre.

Fa pocs dies el Govern de la Generalitat va aprovar el programa SolarCAT en el que s’inclou un pla d’incentius de 5M € per desplegar els sostres solars residencials a Catalunya. Què és el que es persegueix?

De fet, el programa que s’ha aprovat a proposta de l’Institut Català d’Energia és el d’incentivar l’emmagatzematge elèctric distribuït –bateries d’ió liti– associat a instal·lacions solars fotovoltaiques residencials (sostres solars). L’emmagatzematge elèctric és una estructura energètica essencial per assolir l’objectiu que fixa la llei 16/2017 del Canvi Climàtic i el Pacte Nacional per la Transició Energètica, del 100% renovable en l’horitzó del 2050.

Cal pensar que les renovables tenen i tindran la seva màxima penetració en l’electricitat i, per tant, per assolir la descarbonització de l’economia és fonamental traslladar la major part dels usos tèrmics a l’electricitat. El transport i la climatització domèstica, avui clarament dependents de la combustió de derivats del petroli i del gas, hauran de ser majoritàriament elèctrics en un futur proper si volem assolir aquest objectiu tant ambiciós.

El mix elèctric de l’estat espanyol avui ja té la presència del 40% de fonts renovables. El gasoil, la gasolina i el gas natural inclouen percentatges que no arriben al 5% de renovables ja sigui en forma de biocarburants o biogàs. L’electricitat suposa el 25% del mix energètic. El 75% restant és liderat pel petroli i el gas natural.
Incrementar el percentatge de renovables en l’electricitat i electrificar massivament totes les demandes energètiques és la forma més neta, econòmica i democràtica de garantir l’objectiu 100% renovable.

Quina és la relació de l’emmagatzematge elèctric i el vehicle elèctric?

El propi vehicle elèctric és una infraestructura d’emmagatzematge elèctric, la bateria. Per tal d’electrificar el transport, hom pensa – i fins i tot escriu – que ens caldrà allargar la vida de les centrals nuclears i, a més, encara n’haurem de construir moltes més. Això només serà així si al S.XXI, amb la tecnologia d’automoció del S.XXI i la formació del capital humà del S.XXI ens entossudim a cop de BOE en donar-li el suport energètic amb tecnologies obsoletes, cares i contaminants més pròpies de la segona meitat del S.XX que de l’economia del 4.0.

Els usuaris de cotxe elèctric són veritables gestors energètics. Tots ells saben que el cost de carregar a la nit, quan hi ha molta presència de renovables al mercat – el vent bufa més de nit – i menys demanda elèctrica, l’energia és més barata. I és així perquè el sistema els premia per ajudar-lo a emmagatzemar l’energia del vent. En altres paraules, els està retribuint per fer el que es coneix com a “gestió de la demanda”.

I això com es relaciona amb els sostres solars residencials amb bateries?

Quan parlem de l’energia del Sol, l’energia més abundant que té Catalunya, aquest raonament l’hem d’aplicar a cadascú de nosaltres. La tecnologia solar ha baixat un 80% el cost en els darrers 5 anys i en molts països les plaques solars es poden adquirir fins i tot en centres comercials. La captació solar és “normal i habitual” en els habitatges d’Alemanya, Regne Unit, Califòrnia, Austràlia... i ens agradaria que també fos així a Catalunya en un futur molt i molt immediat.

Així com el cotxe és premiat si carrega – emmagatzema electricitat – en els moments en què bufa el vent i no hi ha consum, amb aquesta iniciativa volem premiar als catalans que generen electricitat amb l’energia solar i l’emmagatzemen per a fer-la el màxim d’eficient.

Emmagatzemant l’energia del Sol que no puguin utilitzar quan s’està produint, la podran utilitzar a la nit o en dies que no llueixi el Sol.

Els incentius seran tant per a habitatges connectats a la xarxa elèctrica com els que estan aïllats?

No. Aquest programa no té com a objectiu la electrificació de zones rurals allunyades de la xarxa elèctrica.

L’objectiu del SolarCAT és el de crear comunitats solars, és a dir, molts habitatges i residències que generin electricitat solar fotovoltaica i l’emmagatzemin en bateries intel·ligents connectades virtualment a través de la xarxa elèctrica. Amb una bona gestió de l’emmagatzematge distribuït arreu del territori i amb perfils de consum coneguts pel gestor del sistema d’emmagatzematge, el preu que es pot arribar a pagar per l’electricitat és de zero euros. Això no és ciència ficció, això avui és una realitat a Alemanya.

I de fet, en un futur proper no es parlarà del preu del Kwh sinó del preu de gestió de la demanda associat al preu del servei d’emmagatzematge, del servei solar, del servei de càrrega del cotxe, del servei de termòstat de la bomba de calor i, tots aquests serveis es mesuraran, molt provablement, en bits – unitats d’informació – i no pas en KWh.

Però la nostra xarxa elèctrica està preparada per a fer això?

És ben cert que el sector energètic és, possiblement, el menys digitalitzat de tots. Tanmateix, a finals del 2018 tots els habitatges amb menys de 15 KW de potència ( i aquest són el 99% de la totalitat d’habitatges) disposaran de comptadors intel·ligents. Val a dir que els comptadors en realitat són força “burrots” però, si és cert que són digitals i emmagatzemen dades que poden compartir amb d’altres ciutadans si hi ha una legislació que ho faciliti. Així, les dades en mans de persones “intel·ligents” permetran una quantitat de serveis que avui ni tan sols ens imaginem. El que tenim clars són els d’emmagatzematge lligats als sostres solars.

Les smart grid són infraestructures clau i poden esdevenir el coll d’ampolla de les smart-cities. Tanmateix, si fem xarxes intel·ligents però no posem en mans dels ciutadans l’emmagatzematge, estarem bloquejant la democratització de l’energia.

Per això aquest interès de l’ICAEN en què els ciutadans es dotin d’infraestructura d’emmagatzematge i de generació elèctrica solar.

Per què considera que les smart-grids poden ser el coll d’ampolla de les ciutats intel·ligents?

El concepte de ciutat intel·ligent és molt ampli però, sens dubte, una ciutat que funcioni amb energies fòssils, que els seus edificis siguin màquines de malbaratar l’energia i la mobilitat personal tingui un alt percentatge de cotxes que cremen combustibles fòssils (més enllà que portin catalitzadors miraculosos i siguin capaços de by-passar les lleis de la termodinàmica) no es podrà considerar de cap de les maneres una ciutat intel·ligent i molt menys una ciutat que garanteixi la qualitat de vida dels seus ciutadans.

L’energia hi té un paper clau. Els edificis de consum positiu, els vehicles elèctrics i els sistemes solars fotovoltaics comparteixen una mateixa tecnologia: les bateries.

I sabem com s’interconnectaran aquestes tecnologies per tal que assoleixin la màxima eficiència i puguin compartir l’energia i les dades entre elles: amb les xarxes elèctriques intel·ligents.

Per tant, el paper de la distribuïdora serà clau i les administracions ho hem de tenir molt present per a que no suposin un obstacle ni tampoc esdevinguin uns “facilitadors” a canvi de quedar-se amb la “propietat” d’aquests serveis.

Estem a les portes de la creació de nous i innovadors models de negoci i serveis que cal posar en mans dels emprenedors que vulguin treballar per un món millor i ho vulguin fer acompanyats d’aquest nou ciutadà que s’ha erigit com a productor i consumidor i que té clar que vol tenir poder en aquest nou model energètic renovable, distribuït i participatiu.

I què veurem aquest any a l’e-Casa de l’Expoelectric?

Doncs és la representació del que persegueix l’estratègia SolarCAT pel que fa a que els catalans apostem massivament per als sostres solars que generin electricitat als nostres terrats, que emmagatzemin aquesta electricitat per a utilitzar-la quan ens calgui o compartir-la quan ens en sobri. L’altre element és el cotxe elèctric. La e-Casa ens mostra com utilitzar-lo per guanyar diners gestionant-ne la seva càrrega tot ajudant al sistema elèctric a ser més eficient. I va un pas més enllà, incorpora la tecnologia V2G que permet emprar l’electricitat de la bateria del cotxe per subministrar la casa i també per aportar energia a la xarxa elèctrica. El món al revés, en altres paraules!

Què vol dir amb el món al revés?

Del model centralitzat al model distribuït; del model de grans empreses al model del prosumidor; del model fòssil i nuclear al model renovable; del model analògic al model digital; del model de la gran banca a les cooperatives i els crowdfundings...

I per als que no ho hagin intuït encara... ens mostra clarament que substituir la totalitat del parc de vehicles tèrmics per elèctrics no requerirà instal·lar més centrals nuclears i us diria més; ens ajudarà a tancar les que ara tenim que d’acord amb la llei 16/2017 del Canvi Climàtic, hauria de ser a molt tardar al 2027.

El vehicle elèctric és el complement ideal de l’energia solar, el recurs energètic del S.XXI. Catalunya és rica en Sol i extremadament pobra en petroli, gas natural i urani.

Però al nostre país la normativa de l’estat espanyol no fa fàcil compartir l’energia i els agregadors, que són les persones que prestaran aquests nous serveis no estan previstos a la llei, i cal pagar l’impost al sol. No estem parlant d’una utopia?

La tecnologia hi és, els nous sistemes de finançament s’estan preparant i avancen ràpidament, els professionals s’estan formant, els ciutadans en tenim ganes i les administracions que ens ho creiem, hi apostem fermament.

Som conscients que calen canvis importants en la normativa estatal però també en l’autonòmica i local, especialment en el que té a veure amb l’urbanisme i l’habitatge i la propietat horitzontal. Però ni està prohibit ni cal pagar l’impost al Sol si la potència és inferior a 10 KW i, m’atreviria a dir que el 99% de les llars estaran per sota d’aquesta potència.

El que si ens cal tenir clar és que els nous i innovadors models de negoci lligats a la generació renovable distribuïda i l’emmagatzematge es fonamentaran en un software lligat a les dades de consum, generació renovable, emmagatzematge... i per poder aplicar el software cal disposar de hardware. Avui construir el hardware és perfectament possible, legal i desitjable. A més, amb els incentius a l’emmagatzematge de l’ICAEN i les bonificacions a l’IBI d’algunes administracions locals a les instal·lacions solars, les inversions requerides són amortitzades en menys de 6 anys i les instal·lacions poden viure més de 25 anys.

I una dada sorprenent. Els primers ajuts atorgats a bateries associades a instal·lacions solars fotovoltaiques residencials a l’estat espanyol els ha fet l’ICAEN al llarg de l’any 2017. 360.000 € s’han esgotat en 24 hores! Això vol dir que hi ha moltes ganes de canvi. Però hi ha una dada molt negativa, no s’ha presentat cap comunitat de veïns. Per què? Perquè la normativa que regula la propietat horitzontal segueix ancorada al S.XX, el segle de l’energia centralitzada, fòssil i nuclear.