Una mirada al futur més immediat

El tema del R+D sempre m’ha apassionat, sobretot aplicat als cotxes elèctrics, però abans de començar a publicar posts relacionats amb això m’agradaria presentar-me a vosaltres, els meus potencials lectors. El meu nom és María Soler i provinc d’una família catalana de Vilalba dels Arcs, encara que vaig créixer i vaig estudiar a Tarragona.

Encara que li tenia molt d’amor a aquesta ciutat, després d’acabar la meva carrera universitària en la URV (Universitat Rovira i Virgili) i amb gran pesar, em vaig haver de mudar a la recerca de treball a altres comunitats autònomes. Considero que va ser una etapa en la qual vaig aprendre molt, però sobretot una etapa en la qual vaig tirar molt de menys la meva terra i en la qual no vaig parar de viatjar.

Malgrat haver-me tret el permís de conduir als 18 anys, no va ser fins a aquest moment quan vaig començar a conduir de veritat. Amb 22 anys no m’importava massa quin cotxe utilitzar, portava el de la meva mare a tots costats i, per a mi, els cotxes eren simplement dièsel o gasolina. En aquells dies només treballava, viatjava i veia sèries amb la meva parella, aquesta era la meva vida.

Pot ser que a alguns us soni de broma, però tota la meva passió pels cotxes elèctrics i la tecnologia ve inspirada per una famosa sèrie que molts de vosaltres haureu vist, “Black Mirror”. Aquesta sèrie no es pot catalogar de futurista o de ciència-ficció ja que fa una visió realista d’un futur pròxim. Se centra en la crítica social, però a mi em va inspirar a tractar de canviar la meva vida per a tenir millors expectatives de vida durant els pròxims anys.

Cal prendre les regnes

Com agafava tant el cotxe de la meva mare i estava començant a guanyar diners, em va tocar posar-me a buscar el meu propi automòbil. Ja es començaven a escoltar els discrets murmuris dels motors elèctrics pels carrers i no van trigar a captivar la meva atenció. En certa manera, em feia l’efecte que el present estava aconseguint al mític futur de ciència-ficció. Cotxes Tesla amb pilot automàtic, sistemes d’aparcament automatitzat, etc. Gairebé sense adonar-me semblava estar protagonitzant un capítol de Black Mirror.

A partir de llavors no solament vaig triar un cotxe que entrés dins d’aquests paràmetres, sinó que a més em vaig submergir de ple en un món apassionant. La veritat és que em vaig animar a crear aquest blog pel fet que no trobava un espai en internet que m’omplís del tot. Encara menys si cerques contingut en català. Si alguna cosa he après al llarg de la meva vida és que, si vols alguna cosa, t’ho has de buscar tu mateixa. Si no trobes el que estàs buscant, t’ho has d’inventar.